 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
MADRID
2009
Hace
años, una sombra con una capucha
y una
metralleta en la mano.
Hoy,
doce de febrero de 2009
entre
leer un viejo libro, muy viejo,
aquel
titulado de Nueva York,
y
esperar a que un poeta descubra
en la
puerta oscura del infinito
sus
ojos clavados con alfileres.
Entre
el silencio hipócrita
de una
ciudad que lo ha engullido todo,
y la sombra
sigilosa de una cabeza
acribillada
a balazos, la paz
habita
desde la luz y las alturas
como
una lengua de silencio,
que
habla de tantos nombres
en el
fondo del infierno.
----
MADRID 2009
Fa anys, una ombra
amb una caputxa
i una metralleta a
la mà.
Hui, dotze de febrer
de 2009
entre llegir un vell
llibre, molt vell,
aquell titulat de
Nova York,
i esperar que un
poeta descobrisca
a la porta fosca de
l'infinit
els seus ulls
clavats amb agulles.
Entre el silenci
hipòcrita
d'una ciutat que ho ha
engolit tot,
i l'ombra sigil·losa
d'un cap
cosit a trets, la
pau
habita des de la
llum i les altures
com una llengua de
silenci,
que parla de tants
noms
en el fons de
l'infern.
Kepa Murua
Un lugar por nosotros
Edicions Brosquil, 2006
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquest poema metàfora, és una mica "truculent" , com algun malson; és clar que la poesia pot ser de tots colors, fins hi tot negra...
Bon vespre, Jesús.
Negra com la vida que poguera ser blanca.
gràcie pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada