 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Penjo el telèfon
i la teva veu encara juga amb la meva orella.
Que no se’ns acabin les nits,
omplim de demàs el futur immediat de les agendes.
No deixem un sol espai buit,
en blanc,
que no parli de nosaltres.
Mentre ens quedi alè
per pronunciar-nos les ganes de més,
ens citarem a cegues per celebrar aquesta fam
d’abraçar-nos el cos inquiet
rere el color vermell viu de festius i diumenges.
Anna Garcia Garay
Assassins de margarides.
Viena edicions, 2011
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquesta és una agenda plena de vida i sentiments...
Bon vespre, Jesús.
Així cal tenir l'agenda!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada