EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 15 de febrer del 2018

BRISA

(Imatge pròpia)
BRISA


Aquesta immensitat de cel i aigua
que tenyeix de blau el paisatge.
Replecs de mar, delicadíssims,
matinada de platja,
balandregen les ones al compàs del record.

Camine entre brises de sol i sorra,
una vela blanca s’estremeix a l’horitzó.

Només sóc uns ulls que observen l’univers.
No sé què hi faig en aquest indret,
no sé on em porten els meus passos.

La veu s’enfila en un crit ferit de gavina,
no entenc el món que m’envolta
i em commou no entendre’l.

La mar, tanmateix, continua la seua remor.
Els ulls se m’omplin de sal,
com aquestes paraules, quasi res
essencial depèn de nosaltres,
la carícia d’aigua tèbia o freda succeeix al pas.

Maria Carme Arnau i Orts
En el decréixer de la pluja
Cossetània Edicions (Quaderns de la font del cargol), 2017
Més sobre l'autora, ací i ací

3 han deixat la seua empremta:

Oliva ha dit...

I JO SOLA A LA SORRA,AMB LA BRISA DAMUNT LES GALRES,COM CARICIES LLUNYANES...

M. Roser ha dit...

"Camine entre brises de sol i sorra,
una vela blanca s’ estremeix a l’ horitzó".
Molt bonic el poema...I la foto preciosa, quants matisos de blau!
Bon cap de setmana.

Calpurni ha dit...

Caminem per tants llocs que són tan suggerents!
Gracies psls comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada