(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
31 DE MARÇ
I així
envoltem el nostre rostre present d’un gran buit
On patim com a
pèrdua allò que un dia rebutjàrem
Robert Cortell
En aquells dies la panxa del temps
criava àlbers en les comissures
d’un país perplex de llavis i verds.
Les ciutats s’anomenaven com tu.
Hi havia abrils als terrats de l’aire,
versos vius als pitxers de les hores,
pluja als carrers dels setze anys i onades,
freixes antics en els paisatges d’aigua,
l’alegria de rentar el silenci
i garbells de mar respirant la sal.
Ara ho dic i recorde els budells
d’una alba eterna partida de foc,
ara que he conegut la cendra trista
i els pel·lícans fan ombres de fum.
(La desfeta és un desert de clepsidres,
certs incendis en els boscos de la carn,
la consumació del desdesig.)
Inèdit
3 han deixat la seua empremta:
I jo em pregunto, com es deu rentar el silenci???
Bona Pasqua, Jesús.
Amb molt de paciència. És clar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Amb molt de paciència. És clar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada