(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
LA PLANETA
No vaig escollir el cosmos on nàixer,
tampoc la galàxia ni el planeta,
ni el continent ni l’època.
Ni la civilització ni la cultura,
ni la família ni els pares.
No vaig triar la classe social,
no em va preguntar ningú quants germans volia,
ni si en volia.
Tampoc no m’oferiren un cos a la carta:
raça, alçada, dimensions, colors.
No he triat sexe, ni preferències sexuals,
ni coeficient d’intel·ligència,
ni amics ni companys de treball
ni parelles per a l’amor,
ni de segur aquest poema.
No és per mi que no em seguirà nissaga.
Potser és el paisatge que hi afecta,
potser és la saba de la meua planeta.
Si no ho fóra, el goig i el dolor dependrien de mi,
dirien que sempre he estat lliure,
i diran que sóc l’únic responsable
de la meua felicitat.
Pels ulls tremola la carn
Ed. Germania, 2013
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Realment no hem triat massa coses, però podem triar ser unes persones lliures de pensament...
Bon vespre, Jesús.
Encara que no podem triar tot, cal triar dins del que podem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada