AERÒLITS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AERÒLITS

Sigues poeta un instant i home cada dia.

-

La vida és una presó els barrots de la qual són els dits de Déu.

-

L'home, aquest animal que mira les estrelles.

-

La lluna il·lumina la misèria del món.

-

La vida són els guants de la mort.

-

Llevat d’alguns, els animals no parlen. Els morts tampoc, excepte alguns.

-

Algú que m'estimava molt em va mossegar un dia el pensament.

-

La paraula poeta és una falta d'ortografia de Déu.

-

Veure un ocell lliure és estar en una gàbia.

-

Desconeix-te a tu mateix.

-

No tinc més mestre que la meua ànima.

-

L'home humà no existeix a la terra.

-

Que poc original és el pecat original!

-

Que jo sàpiga, ningú ha parlat de l'eco del silenci.

-

L'home és un animal onomàstic.

Carlos Edmundo de Ory

Aerolitos

El observatorio Ediciones,1985

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

Sé poeta un instante y hombre todos los días. / La vida es una prisión cuyos barrotes son los dedos de Dios. / El hombre, ese animal que mira las estrellas. / La luna ilumina la miseria del mundo. / La vida son los guantes de la muerte. / Salvo algunos, los animales no hablan. Los muertos tampoco, salvo algunos. / Alguien que me amaba mucho me mordió un día el pensamiento. / La palabra poeta es una falta de ortografía de Dios / Ver un pájaro libre es estar en una jaula. / Desconócete a ti mismo. / No tengo más maestro que mi alma. / El hombre humano no existe en la tierra. / ¡Qué poco original es el pecado original! / Que yo sepa, nadie ha hablado del eco del silencio. / El hombre es un animal onomástico.