EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 17 d’octubre del 2018

TOTES LES MEUES DONES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Totes les meues dones tenen cura de mi,
totes elles són dins de l’ombra que m’acompanya,
la somniadora, la temorosa, la que lluita,
la feble, la mestra, la passional, la tendra,
la malenconiosa, la criatura.
Totes elles, peixos d’un immens mar.

Totes les meues dones em tornen a parir
a cada trencada d’alba
donant color i forma al meu ésser,
cadascuna acudeix en el moment adient
per recordar-me que no navegue sola.
Totes elles, mars d’una immensa terra.

Quan honre les seues presències,
tota jo em festege
i puc donar gràcies
d’estar immensament viva.

Imma Máñez Albert
Totes les meues dones
Edicions 96, 2017
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Penso que totes aquestes dones són la mateixa, que es manifesta de diferent manera segons l'estat d'ànim...No deixa de ser un cant a la vida!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Això sembla: una dona que és moltes dones.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada