 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Totes les meues dones tenen cura
de mi,
totes elles són dins de l’ombra
que m’acompanya,
la somniadora, la temorosa, la
que lluita,
la feble, la mestra, la
passional, la tendra,
la malenconiosa, la criatura.
Totes elles, peixos d’un immens
mar.
Totes les meues dones em tornen
a parir
a cada trencada d’alba
donant color i forma al meu
ésser,
cadascuna acudeix en el moment
adient
per recordar-me que no navegue
sola.
Totes elles, mars d’una immensa
terra.
Quan honre les seues presències,
tota jo em festege
i puc donar gràcies
d’estar immensament viva.
Imma Máñez Albert
Totes les meues dones
Edicions 96, 2017
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Penso que totes aquestes dones són la mateixa, que es manifesta de diferent manera segons l'estat d'ànim...No deixa de ser un cant a la vida!
Bon vespre, Jesús.
Això sembla: una dona que és moltes dones.
Gràcies pel comentari.
salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada