 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Lectura en clau vitalista
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.
Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores
el ferro roent a les venes
tan fàcil
i un raig de sol
resseguint l'esperança.
Maria Cabrera
Jonàs
Ed. Galerada, 2004
Més sobre l'autora, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
M'encanten aquests tres versos:
Lectura en clau vitalista
per a qui un dia ballava
amb mi sense sabates.
La poesia és tan quotidiana que fins i tot la podem dedicar a les vies del tren...
Bon vespre, Jesús.
I tan quotidiana! Encara que a voltes no ho sabem, està amb nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
I tan quotidiana! Encara que a voltes no ho sabem, està amb nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada