EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 1 de novembre del 2018

‘A HOUSE IS NOT A HOME’

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
‘A HOUSE IS NOT A HOME’

I de sobte has entrat a casa
i has fet dels meus pits
balcons on amarrar-te;
barana o límit d’un precipici
on alguna vegada hauria volgut caure.

Ho sé per Anne Sexton
i per la veïna del meu barri:
hi ha dones que es casen amb cases.

Mai no has volgut haver de triar
entre el prestigi o la joia,
sinó viure amb el fred de fer
del cos un refugi
i tenir aquesta forma
tan estranya de confondre-ho tot
i anar besant panys
i obrint pits i tocant balcons
com qui entra en una casa.

Àngels Gregori
Quan els grans arbres cauen
Ed. Bromera, 2018
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

És veritat, una cosa , no és una casa...Veig algú molt desorientat!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Ens refugiem on podem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada