EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 25 de novembre del 2018

[SOMRIU EL FRED...]

(Horitzó. Imatge pròpia)
Somriu el fred de l’horitzó
amb apunts de tinta xinesa:
ocells esbossats i arbres de gasa blanca
s’escampen dins els prats de l’aigua.

No hi ha un haiku prou valent
que li sostingui la mirada.

Àngela Ribas i Lacasa
El bram dels dies
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

El fred que treu el nas a l'horitzó, somriu a la lluna plena, en aquesta bonica foto...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre tenim un horitzó coma referència i si aquest és bonic, molt millor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada