(Horitzó. Imatge pròpia) |
Somriu el fred de l’horitzó
amb apunts de tinta xinesa:
ocells esbossats i arbres de gasa blanca
s’escampen dins els prats de l’aigua.
No hi ha un haiku prou valent
que li sostingui la mirada.
El bram dels dies
Pagès Editors, 2018
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
El fred que treu el nas a l'horitzó, somriu a la lluna plena, en aquesta bonica foto...
Bon vespre, Jesús.
Sempre tenim un horitzó coma referència i si aquest és bonic, molt millor.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada