-0.14 SAL NEGRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

-0.14 SAL NEGRA

 

s’allarga i s’adorm.
emmudeix en els revolts.
cos dessagnat en l’eclipsi d’una atàxia.
nit de tenebra d’un ermitatge lasciu.
vaig dir-te,
que els budells es renten amb
sal i llimona,
que l’olor de la sang no es treu

amb paraules de mel.

Joan Josep Barceló i Bauçà

Svalbard

Adia Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

BON ANY 2020!!!

WILLOW WAND WILLOW WAND

(Imatge presa d'ací)

WILLOW WAND WILLOW WAND

 

No trigaré a tornar, no,
així van dir-m’ho les fulles
tintades.
Aniré pels camins,
omplerts els pulmons
per les guspires dels salzes.

A la primavera, amb l’arribada
dels ocells-tintorers
m’adonaré
que no hi haurà ningú esperant-me.

L’estiu tocarà el baix
envoltat d’estols d’insectes,
i el sol tot sol i jo dissolt
feliç sota l’estufa sagrada
sentiré alguna cosa com
una necessitat de jurar.

A l’hivern entraré a casa,

i besaré el teu cadàver
feliç d’haver fet tard.

Pere Vilanova

Lanyu

Adia Edicions, 2018

Més sobre l'autor, ací

MAR AÏRADA

(Salar d'Uyuni. Imatge no identificada presa de la xarxa)

MAR AÏRADA

Es difícil posar-li nom a la set i a la sal en les cordes del cor. Una part profunda del meu ésser volia ser protegida. Què cal donar o retindre de nosaltres mateixos? Sovint m'han arrupit. No vull estar condemnada a desenvolupar closques resistents. La vida és un cant d'aprenentatge on hem d'anar obrint-se pas sota un sol entelat. A vegades, tanta foscor acumulem que oblidem que més enllà dels ulls, hi ha alegria en la brisa, en el somriure afable, en aquella abraçada càlida, protegint la pell. Els anys no es poden descabdellar. Mire la mar i sempre hi ha un espai buit que batega per ser omplit en cada alba.

Maria Carme Arnau i Orts

En el principi la set i la sal

Ed. Meteora, 2019

Més sobre l'autora, ací

[DES DE LA DISTÀNCIA...]

Des de la distància 

els teus silencis

són grutes verticals

que en el camí s'obrin de sobte

glaçant els capil·lars de les meues ninetes.

Acostar-se a l'entrada

és com guaitar un abisme infinit,

no em pren la por al buit

sinó a l'aparició de tots

els espectres del dolor

que et recargolen les entranyes.

Des de la distància

els teus silencis

es mostren com el tornaveu

de la desesperança.

Manel Alonso i Català

Quadern per a Joan

Ed. Neopàtria, 2019

Més sobre l'autor, ací.

10 ANYS DEL CAU DE CALPURNI!!!

El Cau de Calpurni fa 10 anys. Un espai de temps on mai he deixat de publicar cada dos o tres dies alguna entrada de poesia. Durant aquest temps ha rebut al voltant de 265.000 visites, majoritàriament d’Espanya, Estats Units, Rússia i Alemanya. El blog té una mitjana de 3500 visites al mes.

L’entrada que més visites ha tingut, és el poema L’OFICI de Vicent Andrés Estellés amb 1445.

El blog té 228 seguidors. Cal agrair a alguns d’ells la seua fidelitat: M. Roser Algué comenta tots els poemes que hi publique; Xaro Balançà i Enric Julio Fort Jover comparteixen pràcticament tots els poemes als seus murs del Facebook. Moltes gràcies a tots tres.

Al blog hi ha poemes de 547 autors i autores, la majoria en català però també en francés, portugués, italià i castellà amb les corresponents traduccions. (Si ets poeta, potser estàs en la llista d’ETIQUETES, busca’t pel teu nom).

Gràcies a tots els lectors i lectores del blog! Mentre hi haja forces, existirà.

SALUT I POESIA!

TIEMPOS / TEMPS

(Imatge pròpia)

TIEMPOS

Hablo de los días y las noches
del trepidar de calles
del sol que perjura en sus navajas.
Hablo de una llaga en mi espalda
donde el peso del mundo duele
de lo único que no dejan ver los cristales
del rencor y su transparencia en la sangre.
Hablo de un animal dormido
y compases de vals con mariposas en mi alberca.
Hablo de no poder ignorar
las auroras con sus muertos
de mis manos sudorosas
de las paredes donde se oculta el amor
del dios que canta en esas orillas
donde se rompen las olas.

...

TEMPS

Parle dels dies i les nits

del trepidar de carrers

del sol que perjura en les seues navalles.

Parle d'una nafra en la meua esquena

on el pes del món fa mal

de l'únic que no deixen veure els vidres

de la rancúnia i la seua transparència en la sang.

Parle d'un animal adormit

i compassos de vals amb papallones en la meua bassa.

Parle de no poder ignorar

les aurores amb els seus morts

de les meues mans suades

de les parets on s'amaga l'amor

del deu que canta en eixes ribes

on es trenquen les ones.

Giovanny Gómez

Casa de humo

Ediciones sin nombre, 2012

Més sobre l'autor, ací

[Traducció meua al valencià]

[A SOTA TERRA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A sota terra les dents

grinyolen en silenci.

El perfum de les flors

destil·la la memòria

de la saba i el corc.

L’udol dels trens

pernocta en la llunyania

mentre despunta un somni

que descansa en el desgel.

I rodola l’aigua com les veus

que traspuen les frontisses.

Conxita Jiménez

El cant dels mol·luscs

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autora, ací

VALÈNCIA

(Imatge no identificada presa d ela xarxa)

VALÈNCIA

Us trobo a València

i em fa l’efecte

de pujar al vostre món

en marxa.

M’esperàveu amb fons

d’ulls d’estrelles

convidant-me a

vol plegat

amb paraules

que serveixen de pa

i que piquen,

reboten i formen l’atzar.

Desconfiem

―com a l’altra ciutat.

Alexandre Planas i Ballet

Poemari de fuga

Onada Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

ANGELICA ARCHANGELICA

(Imatge no identificada presa de la xarxca)

ANGELICA ARCHANGELICA

Les fulles són les ales i les flors, una aura,

angèlica se'n diu, i de tan bella

procura la salut com el frec de la mà d'un arcàngel.

Cura per dins i dolçament adorm, és opiàcia.

Carlemany se'n prenia, al seu temps,

i guanyava batalles: olisatum, se'n deia llavors.

La muntanya ofereix els àngels i els arcàngels,

però compte si useu àcid angèlic,

aquesta paradoxa, perquè untat a la porta de les cases

fa fugir els dimonis i els vampirs,

els íncubs, súcubes, paràsits i ectoplasmes,

no us hi trobéssiu pas.

N'hi diuen herba de l’Esperit Sant, també.

¡Tants esperits alats!, ¿no en sentiu l’aire?

Olga Xirinacs 

Natura

Editorial Ganzell, 2019

Més sobre l'autora, ací i ací

RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[Vida:] Només un instant,

però quant de dolor amagat!

RUAN JI

阮籍談生活

RUAN JI PARLA AMB LA VIDA

Pose una flor entre tu i jo,

poses un tigre entre tu i jo.

Dibuixe una il·lusió en la finestra,

escampes pols i brutícia al meu voltant.

Inaugure un camí al desert,

t’inventes les bifurcacions.

Construesc la casa dels crisantems,

desenterres la tristesa de la intempèrie.

Disperse els meus pensaments-lluerna,

els atrapes en resina d’ambre.

Dic la paraula que tot ho conté;

abillada de silencis, la ignores.

Farem com si no ens haguérem conegut.

Jesús Giron Araque

EL bosc de bambú

Viena Edicions, 2019

FOGUERA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FOGUERA

Mentre s’escampa la música

per la solitud de la cambra,

encens la foguera dels records,

on cremen les màscares

lluminoses de la joventut.

Però saps que no pots caure

en les xarxes de la nostàlgia,

perquè els records no són la vida

ni deturen el treball perenne de la mort.

I així insisteixes en els mots,

en dibuixar flors nòmades

sobre l’esquena nua

de la pell de qui estimes,

per transformar la vida

en un concert de llavis

i de somnis contra el dolor.

Quan escriure és el refilar nocturn

d’un ocell enxampat

en el parany de la nit esquerpa.

Francesc Rodrigo

Alfabet de desig

Editorial Bromera, 2015

Més sobre l'autor, ací

AL RIAD BEL HAJ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

IV. Al riad Bel Haj

Morta de riure al llit,

A les noces t’has rendit.

Del sagrat fins a plorar de riure

Que et contorsiona

El cos, com un poema, en festa,

Capgirant-se cap a si.

De fora endins, atiant el cor,

D’emoció de si cap a tu.

Dona que habites l’amor

Dins altres dones,

Que es reprodueixen eternament

En la Lectora,

Que engendra vida intel·ligent.

Forma bella robada al temps

D’escriure,

Forma viscuda

Que s’esborra en el poema.

Vicenç Altaió

Radicals lliures

Ed. Tres i quatre, 2017

Més sobre l'autor, ací

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,

l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,

com aquell amor nostre.

Et diré un mot molt breu.

M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi

mentre expliques en francès la lliçó quarta:

hi haurà els minuts encesos

quan t'adones que el plugim et pinta les finestres

com un plor encongit, tatuatge de roses,

fonaments de memòria secretament absorts...

―Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,

excelsament hi vas penetrar, caut i preciós,

pergamí del plaer.

Accelerava l'amor, enjogassada,

per ser benignament altiva al davant teu:

les cuixes deixatades, el mos abellidor.

T'endevinava plenament el gest

i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme―.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,

mesquinament et menjaré el melic, amor.
Reiteradament et diré un mot molt llarg.

Susanna Lliberós

Més sobre l'autora, ací

CEC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CEC

De vegades, quan mire, és cert que no hi veig res.

Els objectes es mouen com un film sense pausa

per davant del meu nas, i aquest trànsit em causa

una ceguesa anòmala que es propaga en excés

en l'hàbit i el costum. Un trastorn que m'obliga

a oblidar que tinc ulls, clissar la llum del sol

com un fet improbable i aguantar la fatiga

més enllà del permès. El problema es resol

quan concentre la ment entorn d'un punt de mira

diferent del comú, i aleshores el dany

minva o es paralitza. Amb tant de desengany,

la mirada s'ofusca i la vista es capgira.

Vicent Penya

Llibre de les enrònies dins de Triadisses

Editorial Denes, 2013

Més sobre l'autor, ací

LLUNYANIES

Aquest poema meu forma part del projecte Poetes & Cia 2019 dedicat a l'oblidat poble sahrauí, realitzat a La Vall d'Uixó el 16 de novembre. Ha estat coordinat per Nel·lo Navarro i amb el suport de l'ajuntament.

(Imatge pròpia)

LLUNYANIES

El teu cor somia allò que batega en la teua ment.

PROVERBI SAHRAUÍ

Dels pobles emanen els miracles

i de les nits fosques neix la llibertat.

AHMEDU ULD ABDELKADER

Vivim al no-res dels punts cardinals.

La lluna plena penjada d’un miratge

il·lumina el plany del nostre poble.

Els passos angoixosos i desesperats

moren al peu de les acàcies nues.

El mur roman inalterable i amenaçador

i pertorba els somnis quasi perduts.

Els nostres silencis amagats, quasi ofegats,

viuen forts però en sendes temoroses.

Recomencem amb el llostre del matí,

ens refermem amb el capvespre.

Potser demà serà el dia.

Potser arribarà el desig transmutat en realitat.

I hi haurà un moment indefugible

en les eternitats salobres del temps;

hi haurà un pas endavant

sobre els camins certs de l’avenir;

teixirem vents amb melodies

de les muntanyes del Tiris.

Sabem amb certesa que al final del camí

trepitjarem les fulles tendres del futur

i que ens espera el rostre d’un oceà sense àncora.

Al darrere restaran les gebrades del silenci.

Els nostres ulls miraran pels ulls morts

de Sid-Ali, Hafed, Salek, Najem, El-Mougaf,

Mouloud, Sleima, El Hafd, Abdellah...

Jesús Giron Araque

en Uskut (silenci)

Trencatimonms editors, 2019

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

voldria saber nedar

en les aigües del teu cos

endinsar-me en els enfonys

trobar-hi estrelles de mar

i somriure a una medusa

capbussar-me entre les roques

trenar algues i corals

i fer-ne aletes dorsals

remuntar el delta frondós

rodolant-te per l’esquena

i ser-ne un palet de riu

repicant amb cloc somort

fins a arribar-te a la font

que raja fresca entre molses

i beure’n l’aigua tan clara

com el meu somni llunyà

Albert Mestres

Poemes intestins

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)

ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics

i sovint aquàtics. Transparències invidents.

Qui ens podria consolar millor?

Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,

respirem com ells i movem tentacles,

extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.

Les cares lletges són un ensenyament

i l’amor se circumscriu a les coses bones

que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar

Animals d'hivern

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autora, ací