 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Et gires i mires enllà
on bategava el teu nom.
Enllà on et dissols
i enyores l’últim frec de la coltellada
que es perdé sense cruixir.
Enrere tot
i en el teu front el pes
dels signes que recollires
com si fossin els teus fills.
I la sal et devorà els ossos.
Conxita Jiménez
El gest d'Yrit
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Contemplant aquesta foto he pensat que els trens sempre m'han produït una fascinació...Mirar per la finestra i veure com passa la vida a fora!
Bon vespre, Jesús.
Sempre cal saber ben bé on s'ha de mirar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada