EMPREMTES

La poesia és essencialment un misteri. SALVADOR JÀFER

dissabte, 13 d’abril de 2019

FRONTERES

(El caminant sobre el mar de núvols. C.D. Friedrich. Kunsthalle d'Hamburg)
FRONTERES
 A Caspar David Friedrich

Hui el cel i la mar s’han fos
en una abraçada grisa
com la teua mar de núvols.
Als meus peus, lluny de la tristor,
s’escampa una terra
d’aventures intangibles.
Al cap i a la fi,
l’horitzó és només una altra frontera
i totes són millors si es desdibuixen.

Alba Fluixà Pelufo
Galeria d'incerteses
Edicions Bromera, 2109
Més sobre l'autora, ací  i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

L'horitzó és com una frontera per la qual no calen passaports...El cel i el mar, sovint s'abracen tan fort que no saps on comença l'un i s'acaba l'altre, sobretot es confonen quan el da és gris!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I com són d'artificials les fronteres!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada