 |
| (Església de Týn. Turisme de Praga) |
BLAU DE NIT A PRAGA
Amb burí de mercuri grava espirals a l’aire
l’esperit del vent que infla els tendals,
es cargola com un gat d’angora a les espatlles nues,
tempera el vespre ardent.
El blau de nit es vessa com aigua celeste
en els pinacles de l’església de Týn,
nau de pedra oferta al misteri.
Només a la sereníssima Venècia he vist
un ultramar com aquest,
que pren en els seus braços
l’or de les pomes del Paradís.
Teresa Costa-Gramunt
Blau de nit a Praga
Cossetània Edicions, 2014
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Que bonic que la visió d'una ciutat et provoqui tot una allau de sensacions agradables...M'imagino aquest cel de nit!
Bon vespre, Jesús.
Un cel ben bonic, done fe.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada