SANTEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SANTEDAT

No són només els pecats comesos

i els mals infligits

que s’han d’expiar per viure en pau

i aspirar a la santedat.

També els elogis

dispensats amb desmesura

i les alegries infundades

s’han d’expiar.

I els amors desesperats

mai no correspostos.

I les il·lusions basades

en la ingenuïtat, la mentida,

la niciesa.

També la confiança dipositada

en qui no n’era mereixedor

convindria que fos expiada.

I el temps perdut en causes injustes.

Els esforços dedicats

a tasques fútils

i les passions consagrades

a obtenir guanys indecents

és obvi que s’hauran d’expiar

tard o d’hora.

I, ja que hi som, expiem

la tendresa sense fonament

i les ambicions

que no condueixen enlloc

ni reporten cap recompensa.

El fervor –qualsevol tipus

de fervor–, expia’l també.

I els errors, i els afectes inconstants,

i les esperances vanes,

i l’entusiasme indegut,

i els perdons impostats.

Tot això, naturalment, cal

que també ho expiïs

–excepte si estàs d’acord que viure en pau

és la forma més embrutidora

de corrupció: faràs bé, aleshores,

de mirar d’expiar

aquest afany –pervers– de santedat.

Pere Antoni Pons

Aquí, on passa tot

Edicions Bromera, 2017

Més sobre l'autor, ací