DOS OCELLS A QUARTS DE SET DEL MATÍ

(Imatge presa d'ací)

DOS OCELLS A QUARTS DE SET DEL MATÍ

El sol s’ajup i xoca amb la teulada,

i el camp s’ajoca i dorm sota els turons,

que s’alcen lents, que veuen com al fons

la nit es pon al crit de la becada.

De l’aiguaneix del dia en surt l’arada

vella que llaura el bosc i els seus racons,

que en treu la terra magra, els aguilons

que miren fit el sol a la capçada

d’algun roure molt alt. I el bosc s’escampa,

i sembra fins que hi veus la seva trampa

de fang i verd, de troncs i de nit clara.

I el cel s’engruna, que cau amb la tempesta,

i l’àliga, que en fuig, en fa una festa,

del vol que era el matí, que l’és, encara.

Jaume Coll Mariné

Un arbre molt alt

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací