 |
| (Imatge pròpia) |
Quantes hores vam estimar-nos
durant l'interval breu d'aquell any?
Qualque matí de gener
-d'hores perdudes i càlides-
algun divendres ventós de març,
aquell capvespre amb la llum feridora.
Tal vegada, una nit amb lluna.
Foren poques les hores
-immesurables-
tan breus en la immensitat
de les nostres vides separades.
Planeta llunyà.
Imma López Pavia
Solsticis
Vincle Editorial, 2019
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Potser no cal comptar les hores d'estimar-se, sinó la intensitat d'aquest amor...Una bona reflexió.
Bon vespre, Jesús.
Molt bona la reflexió teua.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada