 |
| (Balneari de Zestoa) |
«EMPERADRIU DEL RIU»
EL riu és ample i no ens
mira.
Com un pont, el balneari el traspassa
amb passadís envidrat i solemne.
El balneari és blau però el riu no,
terbolesa potent; un corrent de fondària ignorada
tot ho arrossega, potser també els meus somnis.
«Llencem massa somnis al riu, emperadriu»,
el poeta Joan ho escrivia.*
Qui arriba al balneari ja no en té, de somnis,
i no sé si ha perdut tota esperança,
com escrivia Dant.
Som aquí sobre el riu i ens el mirem,
alguna cosa ens pren molt fonda:
la vida, el temps, els ulls, però ell no ens mira
ni a tu ni a mi, emperadriu del riu.
* Referència al poeta Joan Llacuna.
Olga Xirinacs
Balneari del nord
Editorial Òmicron, 2014
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Ves per on el riu hauria de ser blau com el cel, el mar , uns ulls de mirada clara i el pont marró...El món a l'inrevés.
Bon vespre, Jesús.
Això sembla dir Olga.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada