EMPREMTES

La poesia ajuda a millor viure, a voler-nos i saber-nos lliures. JOSEP PIERA

divendres, 17 de maig de 2019

POEMA AMB DATA (CX): 17 DE MAIG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
17 DE MAIG

Els llavis de magrana oberts,
La pell calenta de les seves cuixes
entre les teves, l’amor
amb precaucions, enretirant-te
quan esclata.
                      Ritmes deixats
en una habitació llogada.                            
                                       La recordes,
envilit, sens sortida,
perquè ja ets massa vell per a estimar
i encara no prou cínic per fruir
irresponsablement.
                              Passaran anys
i et compraràs, segur, una ànima
per conviure amb el covard que oblidaràs
que fores. I callarà el desig,
ofegat per l’amor que has ofegat,
incapaç de llepar
sens memòria la pell dolça
de la joventut que se’t dona
ignorant, enlluernada,
la teva impotència per la vida.


Pere Rovira
Distàncies
Eliseu Climent, editor, 1981
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una amor potser una mica sòrdid que es recorda a la vellesa...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sí, això sembla, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada