(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi –
questa morte che ci accompagna
del mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Cosi li vedi ogni mattina
quando su tè sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.
Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà còme smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.
---
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls –
aquesta mort que ens acompanya
des del matí a la nit, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan tota sola t'aboques
a l'espill. Oh, estimada esperança,
aquell dia sabrem, també,
que ets la vida i el no-res.
Per a tots té la mort un esguard.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com deixar un vici,
com veure a l'espill
emergir un rostre mort,
com escoltar un llavi ja tancat.
Muts, baixarem la gorja.
Poemes
(a cura de Josep Ballester)
Ed. Bromera, 1987
Més sobre l'autor, ací
[Traducció al català de Josep Ballester]
2 han deixat la seua empremta:
Millor que sigui la vida qui tingui els seus ulls...Que la vida és l'esperança!
Bon vespre, Jesús.
Evident. Però Pavese intuïa la mort.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada