PAISATGE

(René Magritte. La Décalcomanie, 1966)

PAISATGE

When it comes, the Landscape listens –

Shadows– hold their breath–

Emily Dickinson

Entrar a la casa d’algú que coneixies

on només queda la constància dels mobles

per semblar càlids i un fil de roba estesa

a la finestra, ple d’òxid i memòria.

Com es mesuren els forats d’una vida?

La cambra buida, el marbre de la cuina,

els marcs de fusta sense vernís, xarneres

que ja no tanquen, partícules de vidre

i una presència: algú, a la teva esquena.

Elm Puig Mir

La invenció del sotabosc

Ed. Bromera, 2016

Més sobre l'autor, ací

[EL CAPITÀ HA DONAT UN COLP DE TIMÓ...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desterrat, allunyat del teu futur pels designis del destí,

forçat a iniciar un viatge que no has elegit.

JOAN-BAPTISTA CAMPOS

El capità ha donat un colp de timó

i tu, timoner, que ja mussitaves confiat

els noms dels ports on havíeu d'atracar,

et veus obligat a aprendre una nova drecera.

T'espera una navegació sinuosa

que et demanarà perícia,

saviesa i valor.

Timoner, carrega el teu equipatge

de paciència i esperances,

i quan la nit caiga buscant entre els estels,

allí trobaràs els mots per als teus versos,

l'alé que ha de nodrir el teu anhel de viure.

Manel Alonso i Català

Quadern per a Joan

Editorial Neopàtria, s.l., 2019

Més sobre l'autor, ací

CIM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CIM

Arribar fins al cim, caure del podi,

refer-se un altre cop, amb esperança,

i fer-se amic d’un dia de bonança

per no anhelar mai més deu glops de sodi

clavant-se’t molt endins, com una llança,

per caure mort en una bassa d’odi,

sense desig d’escriure un episodi

amb el teu cos ben lliure de recança.

Sortir d’aquell forat, amb un gran salt,

i fer-te fort de nou, desfer la fila

i fer-la un altre cop. No prendre mal.

Triar vagó d’un tren que descarrila,

tornar-lo a encarrilar sense didal,

punxant-te el dit. L’albada amb sang s’enfila.

Bruna Generoso

Abstraccions i certeses

Ed. Bromera, 2016

Més sobre l'autora, ací

[ENCARA SI LES CONTINC,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Encara si les continc,

no poden retenir

les meues mànigues: joies blanques,

llàgrimes d'uns ulls

que no veuen a qui estimen.

Abe no Kikoyuki (poeta japonés, s. X)

Pobres llàgrimes aquestes

que poden formar joies

a les mànigues. Les meues,

en brollar, són torrents

que res contindrien.

  Resposta d’Ono no Komachi (poetessa japonesa s. X)

[CANTO AMB TU UN MATÍ...]

(Imatge de LUNAMARINA treta d'ací)

Canto amb tu un matí

d’illa mediterrània,

quan els escenaris barrocs

ens signifiquen en una frase bella.

I et tinc ja per sempre,

amor secret que el temps ignorava:

                                              cames que acarono,

                                              veu que esdevé el cant

                                              on aprenc a recordar

                                              l’oblit de la joventut.

Vicenç Llorca

Cos de poderosa llum

Editorial Meteora, 2019

Més sobre l'autor, ací

HE VIST UN UNICORN

(La dama i l'unicorn. Tapís flamenc del s. XV)

HE VIST UN UNICORN

He vist un unicorn; duia, a la gropa,

una fada d’ulls blaus i pell de seda,

i un vestit tot de neu, i una corona

i una toia de vesc florit de perles.

Els llavis de la nit, esplendorosa,

li besaven les galtes, i una estesa

de pètals i de llunes i d’aloges

li traçaven camí per l’ombra verge.

T’he vist a tu, també; i en la penombra,

un esclat de miralls i de trompetes

m’ha dit que t’acostaves; i la Lloba

s’ha calçat els ullals de la impotència.

La nit vestia d’or les hores fondes

quan he aclucat els ulls. Tens la pell tèbia.

Josep Fàbrega

Postres de poeta

Ed. Bromera, 2019

Més sobre l'autor, ací

LES BARRAQUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)

LES BARRAQUES

Ara recordes

vora mar les barraques,

els corrals, l’ombra

amable de la parra,

el soroll de la grava

quan arribava

algú. La vida encara

sense cap límit,

estranyament feliços.

Per això va sobtar-vos

que en aquell salze

decidira penjar-se

el fill marica

(era així com li dèieu

en eixir de l’escola)

de Doloretes.

Faltaven quatre dies

perquè la mare

li donara la bici.

Ja tenia l’ametlla

encomanada

i cocacoles, fantes,

cacaus, tramussos

i cinc pots de Nocilla.

Li vas veure les cames

només, immòbils,

abans que tot s’omplira

d’ai, mare meua

i buscaren els homes

pels camins i les sendes.

Ara volies

recordar les barraques,

estius d’arena

i com us acaçàveu

tot el dia pel terme.

T’és impossible

no pensar en aquelles

cames immòbils,

tu que només volies

recordar les barraques.

Iban L. Llop

Seps i paisatges

Ed. Bromera, 2019

Més sobre l'autor, ací

INTERPRETAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

INTERPRETAR

El vent que mou les fulles

no neix en el desig

de bressolar-les

ni de combatre-les una a una.

I no sabem si la fulla

ansieja per la manyaga

o el desfici és més aviat

per desfer-se de l’arrel

que la subjecta a la vida.

Sònia Moya

Silur

Ed. Meteora, 2019

Més sobre l'autora, ací

IMMIGRANT

(Imatge que acompanya el poema al mur d'Instagram de l'autora)

IMMIGRANT

Jo també soc
immigrant
cada vegada
que mudo
i em descobreixo
un nou replec,
sempre
que em miro
i no em sé.
Migrant de mi
esdevinc
immigrant 
del meu jo.

Bel Granya

Poema del mes (juny) del PEN Català

Més sobre l'autora, ací i ací