 |
| (La dama i l'unicorn. Tapís flamenc del s. XV) |
HE VIST UN UNICORN
He vist un unicorn; duia, a la gropa,
una fada d’ulls blaus i pell de seda,
i un vestit tot de neu, i una corona
i una toia de vesc florit de perles.
Els llavis de la nit, esplendorosa,
li besaven les galtes, i una estesa
de pètals i de llunes i d’aloges
li traçaven camí per l’ombra verge.
T’he vist a tu, també; i en la penombra,
un esclat de miralls i de trompetes
m’ha dit que t’acostaves; i la Lloba
s’ha calçat els ullals de la impotència.
La nit vestia d’or les hores fondes
quan he aclucat els ulls. Tens la pell tèbia.
Josep Fàbrega
Postres de poeta
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Que bonic seria assemblar-se a aquest unicorn...És molt màgic i ple de poesia!
Bon vespre, Jesús.
Sembla que els unicorns sempre són màgics.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada