EMPREMTES

Els poetes més baixos sovint li posen alces als seus poemes. ADNAN AL-SAYEEH, Irak

dimecres, 10 de juliol de 2019

LES BARRAQUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)
LES BARRAQUES

Ara recordes
vora mar les barraques,
els corrals, l’ombra
amable de la parra,
el soroll de la grava
quan arribava
algú. La vida encara
sense cap límit,
estranyament feliços.
Per això va sobtar-vos
que en aquell salze
decidira penjar-se
el fill marica
(era així com li dèieu
en eixir de l’escola)
de Doloretes.
Faltaven quatre dies
perquè la mare
li donara la bici.
Ja tenia l’ametlla
encomanada
i cocacoles, fantes,
cacaus, tramussos
i cinc pots de Nocilla.
Li vas veure les cames
només, immòbils,
abans que tot s’omplira
d’ai, mare meua
i buscaren els homes
pels camins i les sendes.
Ara volies
recordar les barraques,
estius d’arena
i com us acaçàveu
tot el dia pel terme.
T’és impossible
no pensar en aquelles
cames immòbils,
tu que només volies
recordar les barraques.

Iban L. Llop
Seps i paisatges
Ed. Bromera, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Quin protagonista tan trist per a una postal tan bonica vora mar...La mainada pot ser molt cruel.
Bona vesprada, Jesús.

Calpurni ha dit...

La veritat és que la història és colpidora.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada