LES BARRAQUES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)

LES BARRAQUES

Ara recordes

vora mar les barraques,

els corrals, l’ombra

amable de la parra,

el soroll de la grava

quan arribava

algú. La vida encara

sense cap límit,

estranyament feliços.

Per això va sobtar-vos

que en aquell salze

decidira penjar-se

el fill marica

(era així com li dèieu

en eixir de l’escola)

de Doloretes.

Faltaven quatre dies

perquè la mare

li donara la bici.

Ja tenia l’ametlla

encomanada

i cocacoles, fantes,

cacaus, tramussos

i cinc pots de Nocilla.

Li vas veure les cames

només, immòbils,

abans que tot s’omplira

d’ai, mare meua

i buscaren els homes

pels camins i les sendes.

Ara volies

recordar les barraques,

estius d’arena

i com us acaçàveu

tot el dia pel terme.

T’és impossible

no pensar en aquelles

cames immòbils,

tu que només volies

recordar les barraques.

Iban L. Llop

Seps i paisatges

Ed. Bromera, 2019

Més sobre l'autor, ací