EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 23 de juliol del 2019

CIM

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CIM

Arribar fins al cim, caure del podi,
refer-se un altre cop, amb esperança,
i fer-se amic d’un dia de bonança
per no anhelar mai més deu glops de sodi
clavant-se’t molt endins, com una llança,
per caure mort en una bassa d’odi,
sense desig d’escriure un episodi
amb el teu cos ben lliure de recança.
Sortir d’aquell forat, amb un gran salt,
i fer-te fort de nou, desfer la fila
i fer-la un altre cop. No prendre mal.
Triar vagó d’un tren que descarrila,
tornar-lo a encarrilar sense didal,
punxant-te el dit. L’albada amb sang s’enfila.

Bruna Generoso
Abstraccions i certeses
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Arribar al cim és una passada, però sempre hi ha el perill de rodolar avall...Però només cal aixecar-se i tornar-ho a provar!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Arribar al cim està bé, però també gaudir de la pujada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada