(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
CIM
Arribar fins al cim, caure del podi,
refer-se un altre
cop, amb esperança,
i fer-se amic d’un
dia de bonança
per no anhelar mai
més deu glops de sodi
clavant-se’t molt
endins, com una llança,
per caure mort en una
bassa d’odi,
sense desig
d’escriure un episodi
amb el teu cos ben
lliure de recança.
Sortir d’aquell
forat, amb un gran salt,
i fer-te fort de nou,
desfer la fila
i fer-la un altre
cop. No prendre mal.
Triar vagó d’un tren
que descarrila,
tornar-lo a
encarrilar sense didal,
punxant-te el dit.
L’albada amb sang s’enfila.
Abstraccions i certeses
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Arribar al cim és una passada, però sempre hi ha el perill de rodolar avall...Però només cal aixecar-se i tornar-ho a provar!
Bon vespre, Jesús.
Arribar al cim està bé, però també gaudir de la pujada.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada