 |
| (René Magritte. La Décalcomanie, 1966) |
PAISATGE
When it comes, the Landscape listens –
Shadows– hold their breath–
Emily Dickinson
Entrar a la casa
d’algú que coneixies
on només queda la constància dels mobles
per semblar càlids i un fil de roba estesa
a la finestra, ple
d’òxid i memòria.
Com es mesuren els
forats d’una vida?
La cambra buida, el
marbre de la cuina,
els marcs de fusta
sense vernís, xarneres
que ja no tanquen,
partícules de vidre
i una presència:
algú, a la teva esquena.
Elm Puig Mir
La invenció del sotabosc
Ed. Bromera, 2016
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Sempre és agradable entrar a la casa dels records, sobretot si són agradables...Si fins i tot sembla que algú s'hi ha fet present!
Bon dia, Jesús.
Hi ha records tan forts i tan vius!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada