 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Encara si les
continc,
no poden retenir
les meues mànigues:
joies blanques,
llàgrimes d'uns ulls
que no veuen a qui
estimen.
Abe no Kikoyuki
(poeta japonés, s. X)
Pobres llàgrimes
aquestes
que poden formar
joies
a les mànigues. Les
meues,
en brollar, són
torrents
que res contindrien.
Resposta d’Ono no Komachi (poetessa japonesa s. X)
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
El temps i el teu pensament han portat fins aquí les llàgrimes que mai no es van eixugar, perquè jo les llegís.
Salut, Jesús.
Les llàgrimes si es vessen per una bona causa, són com petites joies i res les pot aturar...
Bon vespre, Jesús.
I és que hi ha llàgrimes que semblen eternes.
Gràcies a ambdues pels comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada