 |
| (Luis Egidio Meléndez. Natura morta amb salmó, llimona i recipients, 1772. Museu Nacional del Prado) |
La deflagració
Aquí noto el gallet de fullaraca, a l’esquena,
una bala rebotada, una cremor forta de ferida neta,
un orifici d’entrada i un de sortida i, en l’interval,
una sala hipòstila que recull una altra aigua, a punt
per al bany de la musa. Així m’assec a la cadira
de fals travertí, a esperar com omplir amb paraules
d’emplastre els nius deserts, com retenir amb petites
preses cada glopada que s’esgarria a l’hort.
Hi haurà alguna manera de fer una nova boïga
per sortir a respirar, una mica d’aire, una mica de llum,
uns pocs centímetres per uns quants mil·límetres.
Oblidarem l’ofec, traient-lo de sota la molsa, vomitant-lo
una i una altra vegada, fins a aconseguir una obra serena,
un paper escrit que no hàgim de llençar als escombralls.
Un paper per deixar a la taula del despatx, al costat de
es meves coses, abans d’absentar-me del quadre.
Ara és ja un bodegó.
Ramon Cardona
Tocat i enfonsat
Edicions Proa, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
