(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Camp de batalla
M’amago a les golfes quan arriba
l’enemic. Em descobreixo un exèrcit de pèls a l’avantbraç, dos canons carregats
als pectorals i les ungles esmolades. Ho sé, la treva no fa pau, al cos hi tinc
barricades en flames i hi vull les cicatrius, amb formes d’animals i núvols
baixos, que pugui repassar sense esquinçar-les. Ajupida sota els trastos vells,
ho sé: fugir de la guerra vol dir tenir totes les batalles pendents.
Limítrofes
Viena Edicions, 2019
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Per aquestes golfes no sembla que hi hagi passat cap guerra, estan molt endreçades...
Que bé si tothom es pogués amagar quan hi ha una guerra!
Bon vespre, Jesús.
Tant de bo la guerra es quedara tan sola que no hi existira.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada