PASSEJARÉ EL TEU NOM…

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

PASSEJARÉ EL TEU NOM…

Passejaré el teu nom pels carrers plens de fang,

l'enaltiré sota una pluja indígena i furiosa,

com aquell amor nostre.

Et diré un mot molt breu.

M'excusaré per fer-te perdre el temps pensant en mi

mentre expliques en francès la lliçó quarta:

hi haurà els minuts encesos

quan t'adones que el plugim et pinta les finestres

com un plor encongit, tatuatge de roses,

fonaments de memòria secretament absorts...

―Vaig brodar als meus pits el clavell de teu sexe,

excelsament hi vas penetrar, caut i preciós,

pergamí del plaer.

Accelerava l'amor, enjogassada,

per ser benignament altiva al davant teu:

les cuixes deixatades, el mos abellidor.

T'endevinava plenament el gest

i et sabia temptat d'ofegar-te en l'orgasme―.

El record del teu desig punyent m'ha retornat la gana,

mesquinament et menjaré el melic, amor.
Reiteradament et diré un mot molt llarg.

Susanna Lliberós

Més sobre l'autora, ací