SOLEDAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SOLEDAT

Atzur tornassolat, vívid, resolt 

a fer miracles lleus a les ninetes 

mentre agafes petxines de la platja 

i penses una música lluent 

com la pell de magrana. Records, fets, 

que el temps signà només en superfície

i ara encara en perfà les perspectives,

els colors, els indicis de ruïna.

Els cossos allunyats parlen amb gestos,

tempten formes del buit en cada imatge

que sura com un signe a la memòria.

Hi ha diàlegs latents, senyes de truc,

vastos somriures fixos redoblant

els draps i el borrissol de la conxorxa.

De vegades, el lloc sols és un dir:

la soledat té membres que l'habiten.

Cal fe i calfor pouant els subterfugis.

Jo de dol i parlant amb els fantasmes.

Ivan Brull

Escala de grisos

Adia Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací