EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

dimecres, 25 de març de 2020

CONVIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
CONVIT

Vine, endinsem-nos al bosc, penetrem-lo,
fem l’enyor com si fos la primera vegada.
Tota la nit, insadollables, llops.
I que senzill, ortigues, perdre’s per un camí
que es torna una planura immensa
seguint cuques de llum, intermitents,
que anomenem amor. Quin abisme tan dolç
espiar-se amb els ulls del nen llunyà que exhumes,
del nen que no et deslliura, atrinxerat
a les fotografies com un déu somnolent.
Quina flaire de boix a la roba, a les ungles,
al sexe incipient, a cada bri de cos
on l’ànima s’amaga entre els altres ocells.

Amadeu Vidal Bonafont
Emboscada
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada