CONVIT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

CONVIT

Vine, endinsem-nos al bosc, penetrem-lo,

fem l’enyor com si fos la primera vegada.

Tota la nit, insadollables, llops.

I que senzill, ortigues, perdre’s per un camí

que es torna una planura immensa

seguint cuques de llum, intermitents,

que anomenem amor. Quin abisme tan dolç

espiar-se amb els ulls del nen llunyà que exhumes,

del nen que no et deslliura, atrinxerat

a les fotografies com un déu somnolent.

Quina flaire de boix a la roba, a les ungles,

al sexe incipient, a cada bri de cos

on l’ànima s’amaga entre els altres ocells.

Amadeu Vidal Bonafont

Emboscada

Pagès Editors, 2019

Més sobre l'autor, ací