RAUXA

(Imatge presa d'ací)

RAUXA

Deu ser que el veritable amor

només admet el temps verbal

del futur condicionat.

Fins i tot les fulles de pi

moren, i s’assequen els rius,

sentim el que no hem viscut.

Ni la ira horrible dels déus

s’eternitza més que un llampuc.

L’amor és com la pols i el llot

i les crostes de terra seca

que ha empedreït l’hivern ventós,

on s’estanca l’aigua salvatge.

Avui, com que no sents dolor

i et veus les ales generoses,

prometràs un amor per sempre.

Demà, però, ¿qui en sap del cos

i de la ment la rauxa estulta?

Josep Borrell Figuera

Desmesura d'amor

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací