[HI HA UNA PLUJA QUE ES BUIDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Hi ha una pluja que es buida

i que era meva:

                     saliva del cos

deprès del cos,

                     llàgrima

a la pols, a les clovelles,

i una suor de paraula

al rovell silent de les baranes.

I dornar-te’m és això:

que la gropada es rendeixi

i la llum s’hi arraïmi;

que l’espora torni al fang

i les copes als rodals.

                              I vessar;

tocar de llots, de brea i gerani

aquesta deu

                  de vida inevitable.

Joan Duran i Ferrer

Nua cendra

Poesia 3i4, 2020

Més sobre l'autor, ací