L'AGULLA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Que no vull llegir la seva gana, diu, tombada a la cambra més fosca, que no vol la llum artificial de la televisió o els artefactes de la parla massa llarga. Gemega pel maluc nafrat. És la pressió del temps contra la carn inútil, cada cop més magra, que desaprèn l’espai i el fa lent, dolorós, vacu. D’ençà que ella anava perdent la memòria, la vida esbojarrada deixava de tenir sentit, sagnava menys. L’única manera de no pesar és deixar d’ésser llenguatge. I així era que movia els llavis mecànicament. Mai somreia, però. Mirava fixament les coses amb una netedat pura, i jo deia què hi ha allà dintre, què colpeja les seves ninetes, quina imatge forma en aquella nul·la llibertat dels objectes, la llum fosa a dalt i a terra, els ulls buits, els ulls buits sense ànima.

(Fragment)

Àngels Moreno

L'agulla

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací