S’HA REVIFAT OBSCUR EL FRED

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

S’HA REVIFAT OBSCUR EL FRED

S’ha revifat obscur el fred

i al despertar les parpelles eren fosques.

M’han llançat al pou gelat,

profund i abrupte,

però el que no sabien

és que he caigut en gràcia.

¿Quina aspra conspiració,

sublevada pregunta, quin conjurat complot

ha sagnat entre nosaltres i ha desfet

els somnis a la set?

No. Més no.

Cavalca la nit a lloms del crit i de la resistència

el cant que aclama i anuncia la torxa,

perfum que a totes il·lumina i agermana.

Es vaticina el presagi a colps de ferradura,

s’ha despertat primitiva la bèstia i no hi haurà essència

a qui no empremte sutura.

Prou. Més no. Atureu-vos.

Deslligada de l’absència, de l’esma i la perduda

emprenc el camí amazònic al gust sentit dels meus principis,

decidida manera d’escoltar l’ànima,

assumisc el deler per la llibertat que em declama.

M’impute

per lluitar la vida al cor de la síl·laba

que em dibuixa la pell i brota a les axil·les,

per incendiar el murmuri i produir soroll,

per lliurar la fera i alleujar ferides.

Cedisc

per intentar convergència i adhesió

amb els tractes de la gola,

per avivar l’eco de cada vibrant respiració,

per esbrinar nervi ocult, acció, a l’ombra del desfici.

Ho al·legue, ho rendisc, ho depose,

el clam, el nervi, l’anhel, la revolta,

                       veniu,

és l’única cosa que sé segur,

habitarà per sempre a casa nostra.

Allà, podreu trobar-me.

Aina Garcia Carbó

El cor heretge

Bromera Edicions, 2020

Més sobre l'autora , ací