 |
| (Imatge gratis de Pixabay) |
Dir l’home
és dir els sexes que
l’engendraren, és dir
la pedra
que ronca al seu estómac,
els animals
que han acabat en
aquest estómac,
els aliments que aquests
animals
menjaren, la terra on
es nodriren els
aliments,
la memòria que tot ho
destil·la
i fa créixer des de
dins
com un paràsit
que en nosaltres
transita.
Jaume C. Pons Alorda
Tots els sepulcres
LaBreu Edicions, 2015
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Realment la paraula home, engloba moltes coses dins seu, tot plegat és poesia!
Bon vespre, Jesús.
Home i dona són complets per si mateixos.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada