EMPREMTES

El poema no es la llama, sino la cicatriz de la gozosa quemadura de un conocimiento nuevo. ADA SALAS

divendres, 3 d’abril de 2020

[AMB TANTA FLAMA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Amb tanta flama
m’ha abraçat l’ala
greu del destemps

que m’ha pujat,
com una llet
fragant, l’adéu.

Què sortirà
de mi, un fill
o un ocell?

Chantal Poch
L'ala fosca
Viena Edicions, 2020
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Encara mig grogui, torno al blog, que sinó m'avorreixo...
Potser un fill ocell, per això de les ales!
Salut per a tothom.

Calpurni ha dit...

Espere que estigues bé, M. Roser.Et trobava a faltar.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari