EMPREMTES

Tota civilització es funda a partir de la poesia. MWÈNÈ OKOUNDJI

dissabte, 25 d’abril de 2020

[JO TINDRÉ UNA MORT INCOLORA...]

La meua contribució al dia del llibre en record de Carmelina Sànchez-Cutillas, programa emés per Telepobla (La Pobla de Vallbona) el 23 d'abril.



Jo tindré una mort incolora, com un riu antic sense baladres.  I l'atzavara i els núvols i el blindatge fosc del vent, soterraran  el meu nom a la cripta azòtica dels faunes. Però un jorn, a  l'hora del seny del vaticini, tornarà als meus llavis el suc agredolç de la magrana. 

El món és racional i els preceptes del Torà són immutables,  però el regne de l'angoixa té el cor d'antracita i una verge que  plora junt a la clau i el pany. La mort, serà incolora com el  vidre que trobàrem ahir? Serà la mort un vol de maragdes? Jo  dataria totes les lletres missives els idus de març, perquè tinc  l'ànima plena de focs follets i no puc pastar el pa alís.

Els llavis tenen una mel antiga, com els fulls del Psaltiri. Solitud i tristesa davallen al cor dels homes, i la ressaca −sense possibles ancoratges− s'omple de sal. Tot el magnetisme dels salms s'escampa entre el romànic, i els Cavallers Templaris no poden atalaiar el camí dels Sants Llocs...  La sobrevesta blanca és una immensa Creu de sang...

Tu vindràs a nosaltres, ocell negre i petit, que has niat els presagis a la gàrgola trisca. Vindràs com un gat mesquer, i no ens n’adonarem de l'averany ni del grafit ni del xiprer fossilitzat. M'han dic que un cirineu camina desmembrant la suor i la fusta, cap a un bosc de palmeres que engrogueixen el cel. Paraules... paraules... Però el símbol i el dogma esclavitzen tot un poble de circumcisos.    

Carmelina Sànchez-Cutillas
Els jeroglífics i la pedra de Rosetta
Eliseu Climent, editor, 1976
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo prefereixo una mort plena de colors, el color de l'amistat, el de l'amor, el del cel...
Felicitats per aquesta lectura tan reeixida!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La veritat és que tant li fa el color a la mort.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada