EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

diumenge, 31 de maig del 2020

EL CRIT

(El crit. Versió de Carmen López Olivares que acompanya el poema)
EL CRIT

La clau del crepuscle tanca el dia.
La foscor revela l'interior de la carn.
Estem sols.
Fins i tot quan estem acompanyats
ens ofeguem amb les cendres de la solitud.
La llum cerca el fons del mar. La llum
cerca el foc de la nuesa. Com l'aigua
quan esborra lentament la sal de les petjades.
Un pont de fusta vella
uneix els límits del buit.
A banda i banda neix
la fúria del crepuscle contra l'onatge.
Enmig de la tragèdia estem sols.
Llavors esclata
el crit que brolla de l'ànima.

José Luis García Herrera
El pinzell de les ànimes callades
Parnass Edicions, 2020
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Estic d'acord, de vegades ens trobem sols encara que estiguem envoltats de gent...Però per fer un crit com aquest la solitud ens ha de fer molt de mal!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Massa expressiu el crit,no?
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada