 |
| (Imatge pròpia) |
La nevada ens cobreix
amb la música del silenci.
Tanco els ulls i sento
la fredor blanca del no-res.
Desapareixen els camps
sota un misteri d'aigua. Lentament
cau la neu i una pau
intensa m'allibera del dolor.
Això és la Mort.
L'absència dolorosa de tu, tot sabent
que la vida continua i
ja no seràs part de l'Orfeó,
que com la neu et
fondràs sota la llum d'un nou dia,
que viuràs dins de
l'abisme d'un solc de terra ardent.
La nevada cobreix un
món que s'apaga. Jo voldria
escapar amb les ales
d'un ocell. Però sé que no,
que la flama serà ben
aviat cendra negra
i que aquest, per
sempre, serà l'últim hivern.
José Luis García Herrera
Dolç àngel de la mort
Ajuntament de Nules, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Jo agrairia una petita nevada, però en sentit real, que refrescaria una mica...
Bon vespre, Jesús.
Cal esperar al gener per veure si hi ha sort.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada