|
(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
A Ángeles Ribas.
La noche
es siempre demasiado grande para un niño asustado, demasiado larga para un
hombre sólo. (Sus sueños están hechos de astros en busca de órbita, de dados de
siete caras. De espejos rotos en algún lugar que no figura en el mapa)
---
La nit és sempre massa
gran per a un xiquet espantat, massa llarga per a un home sol. (Els seus somnis
estan fets d'astres a la recerca d'òrbita, de daus de set cares. De miralls
trencats en algun lloc que no figura en el mapa)
Rafael Coloma
Los secretos de la guerra dins d'El límite de los espejos
Ed. Brosquil, 2003
Més sobre l'autor, ací
[Traducció al català feta per Manel Alonso]
2 han deixat la seua empremta:
La nit si, és fosca, fa por a un infant poruc o a un home o dona sols...Només els somnis i la poesia la poden fer fora i fer-ne una nit clara, que ja no fa por a ningú!
Bon vespre, Jesús.
La nit sempre és fosca però la podem fer lluminosa si volem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada