(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
PER OFEGAR-TE CALDRÀ
RESPIRAR L'AIRE
resclosit, botir-se de
neó, quitrà
fumera, arbre asmàtic,
colom submís
acceptar el fosc paper
de sauri exòtic
il·lusió de nen, carn
de claveguera,
i caldran laberints,
goles infectades
la sutja que
s'incrusta a totes les rues
de la ciutat, la
grisalla que el sol mata,
caldrà la feredat
d'una urbs inhumana
un zoo on les feres
passegen la mordassa,
parcs assolats, sempre
amb l'empait a l’esquena
soles envescades i pas
apressat
dur la por al puny i
el puny a la butxaca,
i el metro absurd com
un budell de balena
carrils d'un son ple
d'adéus irreparables.
Quadern de sal
Edicions 96, 2011
2 han deixat la seua empremta:
I qui es vol ofegar?...Tal com ens pinta totes aquestes coses , segur que no podríem respirar...
Jo vull aire net, animalets en llibertat, parcs plens de vida...Vull respirar!!!
Bon vespre, Jesús.
L'aire net, sempre però hi de vegades que no pot ser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada