EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 25 de juny del 2020

MAUSOLEU

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)
MAUSOLEU

Ignorem cada parla i cada greny.
Els pins són un incendi que ens fa humils
a l’hora altiva dels estius que ens corquen.
Només puc dir-te l’ombra si el migdia
allibera cels i ànimes que cauen
damunt la brolla eixuta de ponent.
Quin do t’abriva el dol, quan tems la fi?

El teu cor és la màscara dels somnis.
Tots els déus són apòstates de mi.

Lluís Calvo
L'espai profund
Edicions Proa, 2020
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada aquest joc de llums de la foto... Aquests pins tan alts, ens fan sentir petits!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

A mi també, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada