(Imatge noidentificada presa de la xarxa) |
MAUSOLEU
Ignorem
cada parla i cada greny.
Els
pins són un incendi que ens fa humils
a
l’hora altiva dels estius que ens corquen.
Només
puc dir-te l’ombra si el migdia
allibera
cels i ànimes que cauen
damunt
la brolla eixuta de ponent.
Quin
do t’abriva el dol, quan tems la fi?
El
teu cor és la màscara dels somnis.
Tots
els déus són apòstates de mi.
L'espai profund
Edicions Proa, 2020
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada aquest joc de llums de la foto... Aquests pins tan alts, ens fan sentir petits!
Bon vespre, Jesús.
A mi també, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada