(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
L’INFANT
Abans de tenir pressa,
abans d’inventar l’hora,
abans dels dinosaures,
de Tarzan, dels darwinistes,
abans dels metros,
dels llaguts i dels trineus,
abans del mar,
conqueridor sense cronistes,
i dels estels parant
la taula dels desficis,
abans dels savis, les
presons i els coliseus
i tota terra
d’artificis,
quan tot era un
mantell de buit molt fi
i el negre un sol
color sense cap vora
aquest dolor d’infant
que plora
ja era aquí.
Vint-i-set Nadals i un rei
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací
3 han deixat la seua empremta:
L'abstracció sempre ha estat amb nosaltres, abans que el progrés ens tornés a ella.
Un infant que plora, sempre trenca el cor...
Bon estiu, Jesús.
El dolor d'un xiquet sembla que és més dolor encara.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada