 |
| (Imatge no identificada prsa de la xarxa) |
les onades morents a
la bocana,
morint-hi, tota la
dansa de bòfegues
en esclat: són frenesí
d’efímeres aranyes
blanques, el traç de
l’escuma fent-se
i desfent-se talment
una pianola
moguda per la mecànica
celeste.
Una certa tendència
a l’evocació, dibuixen
les onades.
Petges de lluna, el
formigueig del món.
Cada ensorrament, un
poder recomençar.
Moure’s com una forma
de romandre,
la tonada del seu anar
i venir impassible,
a la platja, un cop i
un altre, que escata
i fa de tornaveu com
qui es llegeix
escrivint-se: per
posar en moviment
l’horitzó d’allò que
encara no sap
que està a punt de ser
dit.
Dibuixen mons
les onades morent a la
bocana:
són llengües deixant
cabre en el seu si
tots els cops de
tornar-ho a intentar.
És un perfet salobre
el full en blanc.
Ramon Boixeda
Ramon Boixeda
Les beceroles successives
Edicions 62, 2019
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada això de les onades que fan una dansa moguda per una pianola celeste...I aquestes onades que dibuixen petges de lluna, aviat les podrem seguir...
Bon vespre, Jesús.
El mar, sempre tan inspirador!
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada