EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 12 de juliol del 2020

ROVELL DEL GROC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


ROVELL DEL GROC

¿En el centre del groc
pètal innumerable de l'univers
el copalta del director
de l'orquestra del Titànic?

La ferotge gàrgola
del capitell mossegat pels segles
plora llàgrimes negres
des de la darrera tempesta fangosa.

La gata de Georges Perec arrossega
un cabdell de llana, i al poeta
se li representen uns estesos pentagrames
on anotar l'epitafi del que no ha estat.

En el rovell del groc
epifania de mudesa blanca
els draps tacats de l'assaig-error,
la provatura de certes soledats morals.

Josep Igual
Oliveral de l'aire
Ed. Neopàtria, 2019
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Una gata que arrossega un cabdell de llana i un poeta que li escriu poesies...
I una gàrgola que plora llàgrimes negres, potser perquè el temps les hi ha embrutat...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

La qual cosa demostra que la poesia serveix per a tot.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada