(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
ROVELL DEL GROC
¿En el centre del
groc
―pètal innumerable
de l'univers ―
el copalta del
director
de l'orquestra del
Titànic?
La ferotge gàrgola
del capitell mossegat
pels segles
plora llàgrimes
negres
des de la darrera
tempesta fangosa.
La gata de Georges
Perec arrossega
un cabdell de llana,
i al poeta
se li representen uns
estesos pentagrames
on anotar l'epitafi
del que no ha estat.
En el rovell del groc
―epifania de mudesa
blanca ―
els draps tacats de
l'assaig-error,
la provatura de certes
soledats morals.
Oliveral de l'aire
Ed. Neopàtria, 2019
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Una gata que arrossega un cabdell de llana i un poeta que li escriu poesies...
I una gàrgola que plora llàgrimes negres, potser perquè el temps les hi ha embrutat...
Bon vespre, Jesús.
La qual cosa demostra que la poesia serveix per a tot.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada