(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
[ICS]
Crucifixada al llit
comence a moure’m de
pressa,
més de pressa,
molt de pressa,
fins a notar la
velocitat de la llum,
fins a rebentar-te la
pell,
fins a despertar del
tot,
fins a tornar-te dur
com una pedra,
fins a reconstruir una
boca fecunda,
fins a foradar els
crits,
fins a ofegar-nos en
la nit,
fins que t’aprengues
de memòria
que el meu cony té la
mida exacta
de la teua mà.
de la teua mà.
Vessar el càntir
Viena Edicions, 2020
2 han deixat la seua empremta:
Ui, un poem amb molt d'erotisme...
Bon vespre, Jesús.
...que va augmentant el clímax.
Gràcies pel comentari.
Salut i poseia!
Publica un comentari a l'entrada