EL TEMPRADOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EL TEMPRADOR

L'aüc dels pianos si el temprador s'endinsa sota la valva

Escolta el cor de melodies primigènies,

passions de caragoles deportades,

bibelots en armadies de randa ala deriva,

desafinades potències.

Ho sents?

Cloqueigs de vori escandallen la mar,

però només els dits del temprador

coneixen l’eco de les ones.

Pau Sif

Arnes

AdiA Edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací 

INICI

(Imatge ni identificada presa de la xarxa)

INICI

 

Àliga per saltar als abismes, 

vent furient per mossegar el dolor. 

Sóc vidre i aigua. 

Vidre per reflectir la llum iridescent 

i aigua per escolar-me al riu 

i vestir-me de jonc. 

Sóc fusta i foc. 

Fusta per cremar els corcs de glaç 

que em clivellen les mans, 

foc per vèncer la por que em tenalla. 

Sóc sal i sóc mar. 

Sal per ungir la nit, i mar per conjurar 

l’escuma pútrida de canyes i de crancs. 

M’he fet àliga i vent, 

sal i mar, vidre i aigua, fusta i foc, 

per retornar a l’inici, 

quan no hi havia mar ni vent ni sal ni aigua. 

Maria Rosa Font i Massot

Un lloc a l'ombra

Edicions Proa, 2011

Més sobre l'autora, ací

INDÒMITA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

INDÒMITA

La finestra es va obrir. Verd i blau.

La Quimera va entrar-hi

disfressada de ventet d’estiu.

Els finestrals van batre a morts.

Va escriure “bé i per sempre”

en un anell d’or fals, en una taula coixa,

en un llit desfet, en una olla desfonada.

També a les parets innocents

de la casa.

Als cabells, a les plantes dels peus

i a les conques dels ulls orbs

de la dona que s’hi estava.

Després va obrir el gas
i va deixar fer, com si res.

Marta Pérez Sierra

Punta de plom

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

LLUNA EN AQUARI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LLUNA EN AQUARI

Potser tinc l’ànima felina,

i m’irrita l’aigua

del mar o a la retina, l’aigua del llot

i de la dutxa, potser és culpa

de la lluna quan vaig néixer,i soc més

del foc que de l’onada,

més del terròs que la braçada. 

Però qui pot viure sense l’aigua?

La pluja encalma, el blau fa por

i l’amor traspassa canonades.

Potser un desglaç m’ajudaria,

potser l’encís d’una estrangera a l’altra riba

m’inclinaria cap a l’aigua.

Però què puc fer-hi

si tinc l’ànima felina? Si és tot culpa

de la lluna, i soc de foc,

si enterro l’aigua com la mort,
jo què puc fer-hi?

Oriol Prat Altimira

Dies hàbils

Pagès Editors, 2020

Més sobre l'autor, ací

[JAHVÉ TOTPODERÓS...]

(La creació d'Adam. Miquel Àngel)

Jahvé totpoderós contempla la creació
el primer divendres o el primer dissabte,
i pensa en un ésser preciós;
potser l'inspira el diable.
I amb una mà, d'un xic de pols,
féu l'home, i li bufà
pels narius una ànima
dòcil, a imatge seva.
I descansà.

Antoni Turull

A l'oreig del capvespre

Francesc Casamajor, 1971

Més sobre l'autor, ací i ací

DANSA DELS COLORS

(Imatge pròpia)

DANSA DELS COLORS

La pell blava del mar

dansa amb un cos de molsa

i perfuma la cambra blanca

de llàgrimes de bosc tardoral.

L’au fugaç s’esvaeix

dins una aquarel·la encesa

que s’ofega, lentament,

en els braços líquids d’aquella tarda

tenyida pel record de la ginesta.

Ara tota la memòria de l’univers

se suspèn d’un sostre pintat pels somnis

d’aquest cos nocturn que no es vol adormir

quan contempla la música de Calder.

Cristina Àlvarez Roig

Cerimònia del te

Ed. Bromera, 2020

Més sobre l'autora, ací

ELOGI DEL SILENCI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ELOGI DEL SILENCI

En el principi no era el Verb.

                                            Era el silenci

fet estrall estrepitós per la paraula

que alçava murs suculents i meravelles,

embalums de ferro i fang, greus entelèquies

que sagnaven cada dia pous fondíssims

on el crit es feia pàtria i victòria.

Morirà, però, ben aviat, tot ho assenyala,

aquest guirigall que en pànic ens arrossega

i serà de nou el silenci regne invicte

de l’oblit i del no-res, font de la puresa.

Marc Granell

Cel de fang

Edicions Bromera, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

CORAL ROMPUT [FRAGMENT]

La meua contribució a la I Festa Estellés organitzada per Guaix, Horta Sud, coordinadora pel valencià.
[...]

Un dia escriuré un llibre, un llibre amb el teu nom:
ha d'arribar un dia que diré el teu nom secret,
un nom com una pedra de riu, assuavida,
un nom com una flor impensada en un marge,
un nom festiu de vinyes i el crepuscle en la mar,
un nom com un riu-rau amb les vocals obertes
i l'airet de la mar per la cal·ligrafia.
Dans l'ombre, dans les yeux, dans l'incendie du boix.
Recorde Dominique. I recorde la molsa
que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.
Són unes lloses blaves, quasi blaves més bé.
Per l'un costat es veu la mar damunt els pins.
El tic-tac del rellotge, els papers del diari,
les inundacions en el delta de Po,
unes ganes amargues de tornar tenaçment
al meu Coral romput, i aquest dolor de cap
que no em puc llevar mai. Porte no sé quants dies,
porte no sé quants mesos sense escriure ni un vers.
M'han passat massa coses. Potser tot siga això.

[...]

Vicent Andrés Estellés

Les Homilies dÒrganyà (obra completa, vol. 6)
Tres i Quatre, 1982

Més sobre l'autor, ací i ací

A LA CADIRETA

(Jocs de xiquets. Pieter Bruegel. Detall)

A LA CADIRETA

Entre cançons
i mentidetes
me duen a la mort,
a la cadireta.

A la cadireta,
a la cadiró,
entre mentidetes
i velles cançons.

A la cadireta
no hi vull anar, no,
que tinc dues cames
i un cor per motor.

No sé a on vaig
però sé d'on fuig.

Guillem d'Efak

Madona i l'arbre i altres poemes

Consell de Mallorca. Departament de Cultura, 2005

Més sobre l'autor, ací i ací

LA OSCURA POTESTAD

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

LA OSCURA POTESTAD

“La puerta de la Casa está ya abierta
y alguien vela tus pasos más allá de la Noche”

Miras y sabes. Ya no sabes nada.

Y no miras: tus ojos están ciegos.

Oscura sombra mineral de juegos
de muerte. Oscura sombra sobre nada.

Existes tú, no existes. Nada es nada.

El mar desde la mar —¡Oh monasterio
funeral!— tañe acordes de salterio
tuyo, y tú ya no ves. ¿La vista? Nada

existe. Y tú no sabes. Y tú miras
el mar, la mar oscura, oscuras liras
de soledad, de soledad… Ya es tarde

para vivir, para vivir. No tienes
nada, no tienes nada. ¿Luz sostienes…?

En silo de templanza arde la tarde.

Arcadio López-Casanova

La obscura potestad

Ed. Rialp, 1979

Més sobre l'autor, ací

L’AVALEUR DE FEU / L’ORONETA DE FOC

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’AVALEUR DE FEU

Il y a des paroles
qu’on ne peut prononcer.

Sur les lignes tendues de nos vies
elles montent et descendent
comme des saltimbanques
des somnambules
qui tombent
quand on les appelle

---

L’ORONETA DE FOC

Hi ha paraules

que no es poden pronunciar.

En les línies tenses de les nostres vides

pugen i baixen

com els acròbates

com els somnàmbuls,

i cauen

quan les cridem.

Anise Kolz

L'avaleur de foc

Éditions Phi, 2003

Més sobre l'autora, ací

[Traducció pròpia]